regla
1 1 f. [LC] Allò que ha de dirigir la conducta de les persones, en l'estudi d'una ciència, en la pràctica d'un art, en l'execució d'alguna cosa. Una regla de conducta. Les regles de la urbanitat. La regla d'un convent. La regla de sant Benet. Les regles de la lògica. Les regles de l'art dramàtic. La regla de les tres unitats. Les regles d'un joc. No hi ha regla sense excepció.
1 2 [LC] en regla loc. adv. Com és degut.
1 3 [LC] per regla general loc. adv. En la majoria dels casos.
1 4 [LC] posar en regla Sotmetre als tràmits necessaris. Has de posar els papers en regla de seguida. Tu rai, Maria, que ja t'has posat en regla pel que fa al visat.
2 1 f. [ECT] [LC] [MT] En aritm., mètode prescrit per a fer una operació. Les quatre regles. La regla de tres.
2 2 [MT] regla del paral·lelogram Regla pràctica per a sumar gràficament vectors.
3 f. [ECT] regla d'al·ligació Regla que permet de trobar el preu o la qualitat d'una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulti d'un preu determinat o d'una qualitat determinada.
4 1 f. [FL] [LC] Formulació d'un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d'una llengua. Regles per a la formació dels plurals.
4 2 f. [FL] En ling. generativa, esquema general que, aplicat a una configuració determinada, hi introdueix algun tipus de canvi.
4 3 f. [FL] Norma 2.
4 4 f. [FL] Hipòtesi o constatació empírica d'una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé hipòtesi en el si d'una teoria lingüística general.
4 5 [FL] regla transformacional Regla dependent del context que, aplicada en un marcador sintagmàtic, el converteix en un altre marcador sintagmàtic.
5 f. [SP] Precepte que dirigeix la conducta dels participants en una competició.
6 f. [LC] [MD] [ZOA] Menstruació.
